Sempre torno enrere i no trobo manera
Ja no sé què he fet , ja no sé què he fet
Jo no soc perfecte, no tinc res a perdre
Ara ja ho puc ser, ara ja ho puc ser
Et miro i es que no et conec
Sempre vas un pèl distret
Mira't al darrere i pensa tot el que has fet
Quan t'arribava la caiguda i t'aixecaves desfet
I és que, ja em conec la història, ja em conec el final
Hi han moltes portes per obrir però totes semblen iguals
Ja no, creus en la paraula ara et centres en els fets
Ja no et queden forces per parlar—te a tu mateix
Mira'm a la cara diga'm tu què hi veus
Caic i em mantinc d'en peus
A vegades no sé si ho veus
A vegades no sé si ho veus però
Torno i no t'informo de la vida que porto
M'envaig i no exigeixo perquè amb poc em conformo
Sento que tot canvia, no perdo calma
No em facis més mal, no em facis més mal, soc petit delicat
Sempre torno enrere i no trobo manera
Ja no sé què he fet , ja no sé què he fet
A la planta més alta estic a dalt el terrat
A l'edifici més baix d'aquesta puta ciutat
Com vols que no estigui a la lluna si és on apunta el meu dit
Si no creus amb tu ningú ho farà
Vull agafar—ho tot, enviar—ho a prendre pel sac
Plantar un hort, lluny d'aquí, cultivar felicitat
Tallar l'herba amb la falç, veure qui és el fals
Fer—me una cabanya després de rebre tants pals
Que fàcil aquest joc, ja no és cosa de dos
Tot el que em puguis dir ja m'ho vaig repetir mil cops
A dies em llevo, em sento el millor al país
I l'altre deixar—ho tot i ser més feliç
Sempre torno enrere i no trobo manera
Ja no sé què he fet , ja no sé què he fet
Jo no soc perfecte, no tinc res a perdre
Ara ja ho puc ser, ara ja ho puc ser
Ara més igual, ara res m'importa
Si tanco els ulls la calma no torna
La història se'ns complica i la vida és molt curta
Entre el bé i el mal, digue'm qui té la culpa?
Sento que tot canvia, no perdo calma
No em facis més mal, no em facis més mal, soc petit delicat però
Sento que res canvia no perdo la calma
A mi més igual, a mi més igual, ara no em fa mal