El món fet un fàstic, amb tot el mar ple de plàstic
I jo perdent el temps amb tu
Es moren les abelles i seguim matant ovelles
Només necessitava un xiulet i em tenia on volia
Només necessitava un xiulet i xiulava i venia
Només necessitava un xiulet per tenir—me a la mà
Però ja no vull perdre el temps que tinc ja, vull salvar el món com un superhumà
Centrar—me i aportar en el que és realment important
Però em sento un ximplet perquè xiules
I al minut estic menjant de la teva mà
Que només pensem en el nostre calentament i no el global
Hem emplenat de merda el mar i
Cada cop és més difícil prendre un bany de realitat
Tot s'està desmoronant, naltrus enamorats
Dos rius s'han evaporat i tu i jo tan mullats
Crisis energètiques que afecten la gent
I naltrus dos pensant que lo nostre no és corrent
Hem gravat les inicials a l'arbre d'aquell carreró
Estava pensant què fer per salvar el món
Però és sentir el xiulet i se m'oblida tot
El món fet un fàstic, amb tot el mar ple de plàstic
I jo perdent el temps amb tu
Es moren les abelles i seguim matant ovelles
Només necessitava un xiulet i em tenia on volia
Només necessitava un xiulet i xiulava i venia
Només necessitava un xiulet per tenir—me a la mà
Però ja no vull perdre el temps que tinc ja, vull salvar el món com un superhumà
La teva veu em diu que se'ns acaba el temps
I el teu xiulet que si no estem junts ja no ens quedarà res, ei
Recicla, utilitza'm i llença'm al rebuig, si vols
Podem canviar el món des de sota dels llençols
El món fet un fàstic, tot sembla tan tràgic
Però encara hi veig la llum
El món fet un fàstic, amb tot el mar ple de plàstic
I jo perdent el temps amb tu
Es moren les abelles i seguim matant ovelles
Només necessitava un xiulet i em tenia on volia
Només necessitava un xiulet i xiulava i venia
Només necessitava un xiulet per tenir—me a la mà
Però ja no vull perdre el temps que tinc ja, vull salvar el món com un superhumà
WRITERS
ABEL FUSTER MASCARELL, DAMIA RODRIGUEZ VILA, MARIONA JIMENEZ BATALLA, MARTI MORA JULIA, ORIOL JIMENEZ BATALLA